Entrevistem a Josep M Clariana,
veu i guitarra de NATS.
Primer que tot donar-vos l’enhorabona
per aquest nou disc. 10 cançons canyeres amb l’essencia rockera de sempre.
He llegit en
algún lloc que heu fet canvis a la banda
Sí, el Marcel va deixar
el grup fa cosa d’un any i el va substituir Joan Mesegué que entra com a
baixista, així jo agafo la guitarra.
El títol i la
coberta del disc están estretament relacionats. Com va sorgir la idea?
El tema alien és
recurrent quan ens trobem i no parlem de projectes musicals, etc Comentem coses
com… has vist aquella entrevista a un alien? He vist a youtube que a la cara
oculta de la lluna hi ha ruines o bases alien, etc Ens agrada el tema. No sabem si això será cert
o fake, però sembla clar que és un món infinit amb milions de planetes i
estrelles. De ben segur que de vida n’hi haurà en algun lloc. És un tema
apassionant si més no.
Parla’m de
les cançons. De la nostàlgia de L’emigrant a la fermesa de la Sóc com sóc hi trobem un ventall
d’emocions variades. Com néixen aquestes cançons?
La majoria de temes
surten d’una idea inicial (que en aquest cas, excepte una, acostumo a portar
jo) que després treballem al nostre estudi fent els arrenjaments i acabant-la.
És cert que estilísticament és molt variat, molt eclèctic. Potser és el resultat
d’haver trigat cinc anys a fer-lo. Això fa que m’agafi en diferents èpoques i
escoltant coses diferents. Hi trobem temes acústics i tranquils, altres amb
guitarres contundents, cançons més
ràpides, inclús un reggae!
A Per molts anys, torneu a recordar al
vostre company Pallarès. És bonic això…
Sí, i el més curiós és
que la cançó l’ha fet el Joan, l’únic que no el va conèixer… s’ha impregnat
aviat de l’ànima del grup. Un 10 per ell!
Taqueu el
disc amb una versió en català del Wish you were here, preciosa!
Sí. Si no et tinc és la
primera que vam gravar abans d’haver composat res per anar practicant el
programa i l’aparell al nostre nou estudi. Vaig intentar respectar el sentit de
la lletra i, alhora la musicalitat que té en anglès.
I el segell
discogràfic Picap?
Picap, com totes les
discogràfiques avui en dia, té poc interés en arriscar amb nous projectes. Amb
la quantitat de discos que es venen avui no els hi retrec… Vam considerar
millor l’autoedició i el control total del projecte
Bolos a la
vista?
El 23 de febrero
a la Sala Zero de Tarragona a les 22:30 es podrán escoltar en directe les noves
cançons.
Doncs des de MOGUDETA CULTURAL, us desitgem molta i molta sort i un llarg recorregut!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada